FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
romana, etc., com a senyal. Senyal fet en una orella del bestiar oví que consisteix en un tall en angle recte. Pas estret i acinglerat en una serra. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
fàcilment a la pressió. Hem de menjar pa dur: no n'hi ha de tou. La part dura del paladar. Palpant, trobàvem una cosa dura, com un os. anar dur Fer els excrements durs. Que oposa resistència a funcionar. El canvi de marxes va molt dur. Difícil d'impressionar, d'influir. Tenir l'orella [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
té orella no pot entonar. Fer que els tons (d'una pintura) s'adiguin. Tonificar . Vols una tassa de cafè? T'entonarà. Aquesta beguda entona. Agafar supèrbia, presumpció. Des del seu darrer èxit s'ha entonat de mala manera. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fregar amb les ungles. La Carmina s'adorm quan li graten l'esquena. Encara que tinguis picor no et gratis. Si et grates el gra se t'endenyarà. Quan no sap què contestar, es grata el cap, l'orella. gratar-se la butxaca [o gratar-se la bossa] Despendre diners. gratar-se la panxa Estar [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Orella de mar. sabatetes de la Mare de Déu [o sabatetes del Nen Jesús] Abellera². sabatetes de la Mare de Déu [o sabatetes del Nen Jesús] Cipripedi. sabatetes de la Mare de Déu [o sabatetes del Nen Jesús] Conillets. sabatetes de la Mare de Déu [o [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
jardí, etc. Un pavelló separat del cos de l'edifici. Edifici exempt que forma part d'un conjunt edificat. Eixamplament en la terminació d'un tub. El pavelló d'una trompa, d'una trompeta. El pavelló d'un corn de caça. Un tub d'orgue amb pavelló. pavelló de l'orella [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
treballar els metalls. estar entre l'enclusa i el martell Estar entre l'espasa i la paret. Osset de l'orella situat entre el martell i l'estrep. Part superior d'un núvol de tempesta desenvolupat, que s'estén horitzontalment i té un aspecte fibrós o nebulós. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
rega la llengua. artèria temporal superficial Branca terminal de la caròtide externa que irriga el front, la regió temporal, la glàndula paròtide, el múscul masseter i l'orella. artèria tibial anterior Artèria que s'origina a la sofraja i que es distribueix [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer atenció (a allò que diu algú), aplicar l'orella a oir (quelcom). Escolta el que et dic. Se sent un soroll llunyà: escolta! escoltar algú Escoltar allò que diu. No te'n vagis: em vols escoltar? escoltar amb totes les orelles Escoltar atentament. Parlar [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
un atuell, fer-s'hi una esquerda. Amb els corrents d'aire, els gresols es fereixen i es trenquen. Afectar dolorosament. Aquesta llum fereix la vista. Aquests sorolls fereixen l'orella. Ferir algú en els seus sentiments més cars. Ferir l'honor, la reputació, d'algú. Ferir [...]
